Cafe & Piti

Atencio!!!! Mireu qui s’acosta!

Un nou membre ha entrat en la coumunitat: el Sr.Conens. Sigueu amables amb ell, i acolliu-lo en els vostres braços

I si no, ja sabeu, vindra el meu amic el himno-sapo

Jo ja torno a estar en actiu. Gracies Dr.Txap per el relleu.

Hola companys,

Un neo-xava ha entrat en el grup. Merci Musoltrek per incloure-m’hi, tot i que n’he vist de més ràpids… Espero que la teva xaia no digui el mateix… ;P

M’estreno en el blog fent una petita reflexió: Qui gaudeix amb el treball és masoquista?

La resposta és que sí. (Gràcies Elena per obrir-me els ulls!!)

Per comprovar-ho simplement hem de seguir la etimologia de la paraula treballar:

La paraula treballar ve del verb Tripaliare que significa torturar. Aquest verb deriva del llatí vulgar Tripalius, que era un instrument de tortura que es composava de tres pals on es lligava i torturava als condemnats a la vista de tot el poble.

En el segle XIV també adquireix el significat de sofrir. Deu tenir quelcom a veure amb que la burgesia d’aquella època no treballava??

De fet, si consulteu el diccionari de la Real Acadèmia (RAE) veureu que a dia d’avui encara conserva els significats de “sufrimiento y dolor”.

O sigui, que els treballadors són essers torturats. A partir d’aquí ens podríem fer algunes reflexions: Qui és el botxí? Qui és el poble assedegat de sang que vol veure’ns patir? Quin és el tripalius a on estem encadenats? El terme “trabajo digno” no és una contradicció? I potser la més important, Això vol dir que encara existeix la esclavitud en la nostra societat?

Almenys en aquest país diem les coses pel seu nom. En d’altres encara s’enganyen pensant que el treball no és tortura i per això fan servir el terme “laburo”. Pobres il·lusos … ;P

Siau,

Via Pixélame.