-
Comentaris Recents
alsophocus a ¡Ayúdame! mussoltrek a ¡Ayúdame! pinkmei a ¡Ayúdame! mussoltrek a Una España llena de piojo… mussoltrek a ¡Ayúdame! pinkmei a ¡Ayúdame! alsophocus a ¡Ayúdame! alsophocus a Dick-Shark txapulin a Una España llena de piojo… txapulin a Dick-Shark
-
Arxius
- Novembre 2009 (52)
- Octubre 2009 (61)
- Setembre 2009 (73)
- Agost 2009 (57)
- Juliol 2009 (41)
- Juny 2009 (46)
- Maig 2009 (27)
- Abril 2009 (27)
- Març 2009 (34)
- Febrer 2009 (18)
- Gener 2009 (8)
- Desembre 2008 (17)
-
Categories
-
RSS
RSS de les entrades
RSS dels comentaris
“Aquest es un video dedicat”
A què? A qui? No puc viure amb aquesta incertesa!!!!
A una noia, de la qual no dire mai el seu nom, ni que em torturin. I ja et pots posar com vulguis, que conec perfectament el comportament femeni quan els mascles no estan per elles i estan per altres.
No ho dire i ja esta.
Nomes dire que es una xaia, una titona, pero no dire res mes.
De debo, ja pots insistir que no.
Segur.
No hi tens res a fer.
A mes, tal i com la conec, diria que li encanta que estigui per ella, fet que encara et deu posar mes com una moto, en el suposit que la teoria anterior sigui certa.
Ho sento noia, n’hi ha una altra.
I no confessare.
Ni donare pistes.
Ja pots cridar, plorar i patalejar.
Neru, neru
No et facis l’interessant ara. Si n’hi ha una altra és cosa teva, tu sabràs. Jo també en tinc un altre, i tampoc et diré qui és. Au.
Atencio! Vet aqui una informacio interessant! Naturalment, no fa res mes que demostrar la teoria anterior.
Fixem-nos amb el text : “en tinc un altre”. Implica alternativa. Ergo, implica una opcio actual i factible. La frase seria culpidora si no fos per la resta del text, on les feromones fan acte de presencia de forma indiscutible.
Mola.
No m’interessa saber qui és l’altre. M’interessa saber qui és l’actual.
Per cert, a quina au et refereixes? A un mussol?
Feromones? Ara per què parlem de suor? Algú està suant? En fi.
No parlo d’un altre home, parlo de que tinc un altre blog. Estic fent el salt al cafeipiti. Estic creant el cafeikitty entre les ombres. I quan estigui a punt, dominarà la blogosfera catalana (possiblement també la mundial) i aquest blog quedarà empetitit en la més absoluta vergonya.
Si no vols que el cafeikitty surti a la llum i jo em quedi aquí en exclusiva, accepto suborns.
Demano disculpes lingüístiques. Quan volia dir feromones, pensava en estrogens. Lapsus lingüístic.
Pel que fa al cafeikitty, tu mateixa. Aquest blog tampoc va com hauria d’anar, i estic a punt de cancelar-lo. Jo de tu em donaria pressa. Sort amb el nou blog.
Vaja, jo que pretenia provocar súpliques. Així no té gràcia, no me’n aniré enlloc
Aixi m’agrada, mixeta, torna cap a casa i demana perdó.
El blog no decau. Ho dic perquè segueix amb les seves situacions esperpèntiques en les que es poden donar casos tan inprevisibles com que un post comenci amb el “casi atropellament i destrucció” d’una noia i s’acabi parlant de temes amorosos.
Deliciós.
De fet faltaves tu, com a entitat de carboni més romàntica que conec. Crec que ens calen les teves dots artístiques per amanir aquesta conversa, altrament derivarà en un “dialogo para besugos” (diàleg per besucs, pels de l’Omnium) de proporcions malaltisses. Ens pots il·lustrar amb algun exemple del mon animal? S’agraeix.