Saló del Còmic 2012

Un any més, una delegació del Cafè & Piti s’ha endinsat al Saló del Còmic amb l’únic objectiu de fer un post-crònica que no sigui en absolut informatiu ni significatiu de l’event.

En aquesta ocasió, com a mínim, vam decidir anar conjuntadets, cosa que va provocar elogis i comentaris “a tutiplén”.

Vam causar tanta sensació, que personatges il·lustres volien fer-se fotos amb nosaltres. Fins i tot un senyor xenomorph va voler fer-se una foto amb el seu ídol Baggins, i li va amanyagar el cap tot i el cartell que ho prohibia. Tot un badass, el xenomorph.

Com que era dijous, de lluny el dia menys atrafegat del Saló, no vam veure massa cosplay. Tot i així, vam tornar a veure el Doctor (que recordem que ha descuidat la seva figura) mirant l’exposició de robots, i Deadpool comprant còmics (molts còmics) de la DC, en un acte de traïció.

I, com no podia ser d’altra manera amb la recent estrena de la pel·lícula dels Avengers, vam veure també cosplay de Thor, aquí mostrat en contrast amb el Thor cinematogràfic.

Com a detall curiós del dia, vam estar xerrant una estona amb un personatge de Fanhunter:

Ens va ensenyar coses maques i pràctiques, com un mouse i un telèfon qualssevol.

També ens vam comprar còmics i coses.

Misteris

Avui, quan em dirigia a fer aigües menors, m’he trobat el següent post-it a la porta d’un dels cubicles del servei de senyores del nostre edifici:

La pregunta d’avui és: què penseu que hi havia dintre el cubicle?

StarTrek Extra

A petició popular exigim una explicació coherent de la tasca que realitza l’extra de la serie StarTrek del següent gif:

Mussol necessitem saber la veritat, si us plau…

Cthulhu loves in Valentine’s Day

Avui la pinkmei ha arribat tard a la feina. Per què deu ser?

@pink_mei: A new target to overcome

@pink_mei current status:

 
New target to overcome:

Se’t gira feina Mixeta!

The best Teide picture, ever

pinkmei : És el primer membre del blog a ensenyar el cul. Crec que és una fita important i que no hauriem d’oblidar mai de la vida.

Doncs apa, post propi.

El Sr. Descobridor és tant perfecte que fins i tot fa les caques en “rainbow-mode”

Les xaies no poden deixar de pensar en ell i en les seves caques

Però el pitjor de tot són les comparacions. Quan qualsevol altre intenta imitar-lo, per exemple en un dels seus molts streaptease diaris, la caga, i molt.

Tot i així, t’estimem molt Descobridor, ja ho saps, tontorrot. Tu segueix aixi, que arribaràs lluny.

 

Ràbies infinites: Quina de Llers Edition

Aquest post és només una eina per a incrementar les ràbies infinites que vaig suscitar quan el dia de Reis, en la meva segona visita a la quina, em vaig endur un dels premis. Tenint en compte que hi havia al voltant de 1000 persones participant, alguns amb més d’un cartó, podem arribar a la conclusió que sóc una persona terriblement afortunada i ben parida.

Per a més ràbia, passo a enumerar a grosso modo els continguts del lot:

• Un pernil

• Anticongelant

• Una sessió de paintball per a sis pesones

• Un menú per a dues persones a Ca La Francisqueta

• Una garrafa d’anticongelant

• Un sac de taronges

• Una caixa amb diverses ampolles d’alcohol i una pinya

• Un cossi a arrebossar de diversos productes alimentaris, coronats per un tortell

Per a arribar al nivell de ràbies infinites, un parell de fotos:

Com que sóc la mar de generosa, si passeu per casa us faré un suc de taronja acabat d’esprémer.

La Mamella catalana

En aquests dies de joia, alegria, familia i amor, he rebut un correu de tipus pseudo-familiar amb el següent contingut literal. Tot i ser conscient que podria faltar a alguna llei de la constitució, com que és espanyola i en gran mesura me la passo pel cul, l’exposo igualment. Alhora, he tapat els mugronets, perque ja sabeu que en aquest blog no es fa porno ni marranades.  Bon Nadal!

La teta catalana, un exemple de generositat

De mamelles n’hi ha de molts tipus: grans, petites, dures, toves, flàccides, terses, suaus, aspres. Amb el mugró gran com un ou ferrat, o petit com un botó, relaxat o de punta.

Però si n’hi ha alguna que destaca pel seu caràcter acollidor, amable i generós és la teta catalana.

Prou ho saben els espanyols que des de fa més de 300 anys s’hi han estat alletant, que l’han espremut per treure-li tota la llet possible.

La teta catalana, la dida d’Espanya, que ha alletat a milions d’espanyols, sense repòs, incansable, inesgotable, generació rere generació.

Però la teta catalana està cansada. Ja no és aquella teta jove, innocent, jovial, sempre oberta a què tothom s’hi amorrés, sempre a punt per acollir qualsevol boca assedegada de nutrients.

Finalment la teta catalana s’ha vist el cul i no està disposada a continuar sent la font d’aliment d’aquells que durant tant de temps l’han maltractada, l’han insultada i l’han vexada.

Ara ja té molt clar que no vol que cap veí continuï aprofitant-se de l’esforç que li suposa haver de tenir el pit a punt cada dia, ple a vessar, perquè tothom qui vulgui s’hi amorri a plaer, sense donar-li ni tant sols les gràcies.

Per això, la teta catalana s’ha alçat, amb els mugrons enlaire, desafiant el cel, per cridar ben fort:

Adéu Espanya! Aneu a mamar-la a un altre lloc.

 

Quina geek

PD: Tot i haver estat ja publicat al twitter, he cregut que la imatge es mereixia igualment un post.

Nyan it!

Enjoy!

http://nyanit.com/cafeipiti.wordpress.com