Pàgina d'inici > Bèsties > ECDPSVB (IX): L’homúncul cerebral

ECDPSVB (IX): L’homúncul cerebral

Benvinguts a una nova edició de les classes magistrals del Professor. Avui va de fisiologia nerviosa. Introduirem un concepte molt interessant, que, amb una mica de sort, us treurà la son unes quantes nits. Es tracta de l’Homúncul Cerebral.

Us heu plantejat mai per què tenim molta més sensibilitat als llavis o a la punta dels dits que a la panxa, cap, o d’altres zones del cos? Sí, ho heu encertat, alumnes aventatjats meus. L’explicació recau en el nombre de terminacions nervioses del lloc en qüestió. Com que cada terminació nerviosa acaba en un punt del còrtex cerebral, on es processa i integra la informació, podríem dissenyar un individu en el que la densitat de terminacions nervioses en totes els punts del seu organisme fos la mateixa. Evidentment, si la densitat és la mateixa, l’individu hauria de tenir uns llavis petoners, unes mans enormes i uns genitals destacables.

Bé, l’Homúncul cerebral.

Evidentment, n’hi ha de motors (per neurones motores) i de sensorials (per neurones sensitives).

L’Homúncul Cerebral és un paio molt alegre i ditxaratxero. Li agraden els llargs passejos pel camp i menjar gelat de gerds i maduixa.

Si voleu el seu telèfon, no me’l demaneu, que no el tinc.

Advertisements
Categories:Bèsties
  1. agost 24, 2011 a les 1:26 am

    Una de les coses més horroroses que he vist mai amb l’excusa de la ciència. Horrorosa i meravellosa alhora, no ens confonguem.

    Tinc un dubte, que espero que el Professor Von Baggins em pugui resoldre. El model sensorial disposa de genitals (altrament dits polla) grandets comparats amb, diguem, les seves cuixes, però encara diria que petits tenint en compte que es tracta d’una zona més aviat sensible per vosaltres, els homes. A què és degut això, Professor Von Baggins?

    És més, dubte número dos. Existeixen models femenins? Són molt diferents del que veiem en aquest post apart dels ja comentats genitals? O les dones som cadascuna diferent i no se’n pot fer un model (no m’estranyaria)?

  2. agost 24, 2011 a les 1:35 am

    Perquè vegis que em dec als meus alumnes i que sóc ràpid, et contestaré a les dues preguntes:

    Primera pregunta: Tinguem en compte que una cosa és densitat de terminacions nervioses i l’altra és la densitat diferencial de terminacions nervioses. M’explicaré. Les terminacions nervioses poden ser tàctils, tèrmiques, doloroses, etc. Si tenim en compte les dels llavis, per exemple, n’hi han moltíssimes de tots els tipus. En canvi, als genitals, n’hi ha moltes més de tàctils que dels altres tipus. Si mirem la segona imatge i la comparem amb la tercera, segurament en la segona, l’escultor ha tingut en compte les tàctils, tan sols. En canvi, en la tercera deu haver tingut en compte totes les terminacions nervioses.

    Segona pregunta: Cada dona, com cada individu, té un homúncle cerebral propi i intransferible, ja que cada individu té una densitat de terminacions nervioses diferent per cada zona corporal. Per això mateix, algunes dones són d’orgasme vaginal i d’altres d’orgasme clitoridià. Fins i tot, algunes són multiorgàsmiques, mira què et dic, és a dir, tenen terminacions nervioses amb un període refractari a l’estimulació molt curt. Si t’hi fixes, la primera imatge correspon a una dona i, causalment o no, té el cony a la planta del peu.

    • agost 24, 2011 a les 1:38 am

      La primera imatge no la entenc 😦

  3. agost 24, 2011 a les 1:43 am

    La primera imatge seria un tall transversal del cervell, i correspon a la localització de cada zona anatòmica referida en el cervell. És a dir, que a la zona més lateral del cervell hi desemboquen les neurones que venen de la cara, i així successivament, fins que a la zona més medial (la zona del mig, diguem), hi desemboquen les neurones que venen dels peus i de la chona. Com pots comprovar, no sempre zones contigues de l’anatomia desemboquen en zones contigues del cervell. És part de l’encant de l’Homúncul Cerebral.

    Això sempre tinguent en compte que el dibuix és tan sols de mig cervell. L’altra meitat de la cara, l’altra braç i mà, cama i peu, etc van a l’altre hemisferi cerebral.

  4. agost 24, 2011 a les 3:22 am

    Jo sóc home d’aixelles sensibles, que vol dir que si es toca, fa pessigolles. Assumeixo per tant que hi cau un nombre de terminacions nervisoes important, sobretot considerant que un simple bri de tramuntanta et posa tot rialler (o et depila de cop, depenent del dia). En les figures no veig homínids amb aixelles monstruoses.
    Alhora, estic amb la pinkmei, i em queixo oficialment per no poder gaudir de la versió figureta femella. Estaríem parlant d’un mega-cony, amb un clítoris inmens, tot pelut, babós, amb plecs i superfícies de texturat poc concís, generant un conjunt que faria enmudir al mateix Cthulu.
    Pel que fa als homes i dones en conjunt, caldria fer el punt central de l’esquena de dimensions èpiques.
    Finalment, explicar com és que totes les terminacions nervioses de les dones acaben a les botigues de roba.

  5. agost 24, 2011 a les 9:53 am

    Pinkmei, pren nota. El mussol té pessigolles a les aixelles. Comences a lligar caps de per què no li agrada que el toquin?
    En realitat, les apreciacions sobre zones concretes d’una mateixa regió anatòmica (llegeixi’s diferenciacions entre llavis vulvars i clítoris) és complicada, ja que determinar quina zona concreta i precisa del cervell s’activa quan estimules cada un dels punts és extremadament difícil. Per la qual cosa, els científics, que són molt putes ells, el que fan quan model·len l’homúncul cerebral és engrandir o enpetitir zones corporals àmplies. No ens oblidem que es tracta d’un ésser virtual, o això volem creure tots. Per tant, el cony de l’homúncula cerebral seria enorme, sí, però no precisament definit.
    Sobre el punt a l’esquena, discrepo. No pel fet de tenir moltes terminacions nervioses en una zona vol dir que la zona sigui susceptible de fer pesigolles. Les pesigolles depenen de si les terminacions nervioses estàn molt superficials o molt profundes.
    Et felicito, mussol, has escrit Cthulhu quasi bé.

  6. eldescobridor
    agost 24, 2011 a les 1:12 pm

    Tot això és molt interessant, però la pregunta clau encara no l’ha fet ningú.
    Endavant doncs amb ella:
    Com aconsegueix l’Homúncul Cerebral de la 2ª imatge posar-se els pantalons i dissimular tant bé les dimensions del seu penis en la 4ª imatge?
    EH? VOLEM UNA EXPLICACIÓ CONTUNDENT I IRREFUTABLE!

  7. eldescobridor
    agost 24, 2011 a les 1:45 pm

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: