Pàgina d'inici > Humor > Generació perduda

Generació perduda

Optimisme!!!

Advertisements
Categories:Humor
  1. Mai 9, 2012 a les 9:37 am

    Ni optimisme ni polles. Aquí servidora, tot i haver-s’hi esforçat sempre, tècnicament ara és una ni-ni. Per cert:

    • Mai 9, 2012 a les 10:01 am

      Ole Ole Ole el paio aquest que fa una “cançó” (li direm així perquè som educats) i variant una frase treu tota una saga: Jonhy la gente esta muy loca, Mama yo paso de todo…
      I es farà d’or el tiu.

      Si us plau donem idees per la frase de la tercera “cançó”, la meva:
      -Tengo requesón en el pantalon.

      • Mai 9, 2012 a les 10:39 am

        ” y entre los dientes un tropezon”

        • txals
          Mai 9, 2012 a les 10:53 am

          Per cert que el paio aquest és de Girona, bé, dels voltants 🙂

        • eldescobridor
          Mai 9, 2012 a les 11:23 am

          “Sacamelo del tirón, con tu pezón”

      • Mai 9, 2012 a les 11:37 am

        Que no, que les frases han de tenir la forma: “Nom, afirmació”, i no han de rimar, que les rimes costen. Repassem:

        – Johny, la gente està muy loca.
        – Mamà, yo paso de todo.

        Els següents hits:

        – Nano, tu eres el padre.
        – Doctor, me escuece el coño.
        – Sr. cliente, su cambio.

        • Mai 9, 2012 a les 11:46 am

          Impressionant! Que tens un passat poligonero?

          • Mai 9, 2012 a les 11:58 am

            No oblidem que sempre he anat a l’escola pública. Allà el concepte de “males companyies” no existia perquè tots esdeveníem “mala companyia”, així que s’equilibrava. Total, històries molt interessants que veies i vivies a diari.

  2. Mai 9, 2012 a les 11:17 am

    El vídeo està molt be. Però ho sento molt, tinc que escriure parrafada al respecte. Els de vista cansada ja podeu marxar.

    Vejam, això de que “kenosanengañaaoooo”, és cert, però facilón. Em recorda alló del “això ve d’ells” en la TV, quan potser el problema es que tots els veins del pis tenien lladres d’antena amb 10 TV per habitatge.
    Les imatges d’infantesa del vídeo són les meves. I no mainada, no són les vostres, són les meves. A vosaltres la cosa us va agafar de massa petits. A nosaltres ens va agafar de grans, enteníem perfectament la filosofia McGyver, i ens la varem creure. De fet, tothom se la creia, grans i petits. Tothom era feliç. Fins i tot van haver-hi un parell de crisis fortes, amb un atur superior al actual, i hi havia felicitat al ambient. En Cobi ens donava pel cul a tots amb alegria, a Star Trek feien anar el 3D Studio amb il·lusió i les tetes de la Sabrina encara rebotaven pels nostres cervells. Estic convençut que no va haver-hi, ni hi ha, cap pla magistral, cap Dr.No orquestrant la fi del món, cap Pilaf que ho tingui tot calculat des de fa 30 anys. Crec fermament amb l’estupidesa humana i en que l’home no ve del mono, sinó del lemming.
    Tot va començar amb les dones. Algunes estan bones i altres no. Si la que et toca (perque et toca, siguem sincers) ho està, el veí et voldrà matar per quedar-se-la i sodomitzar-la (aviso, avui esti sodomitzador). Partint d’aquest principi, i després de milenis d’involució, s’ha arribat a la conclusió que cal ser competitius, treballar molt i ser JASPs per triomfar, ja que tot plegat et permet comprar-te un iPolles nou cada any i sodomitzar-lo 3 cops al dia mentre el veí li fa un trist bukkake a un Froyo rovellat. Total, que cal ser un fiera, un matxine-man (en el cas de les dones és més fàcil …). Llavors un dia, els matxine-man entren a treballar a la borsa, entitats bancàries i esdevenen màgicament funcionaris. Com que tots porten l’Art de la Guerra tatuat a l’escrot, van lluitant per pujar de càrrec, tenir un millor cotxe i comprar-se una caseta de gos gran com la Plaça Catalunya (d’aquí les envejes dels del 15M). Però tot té un límit, i hi han coses que no es poden exprimir, com per exemple els estalvis de la gent en els bancs, que és la font principal (única potser) per que això funcioni. Però no ho veuen. I comencen a parir idees boges, rares, poc racionals, però que sonen “cool” (“anus” no té la mateixa sonoritat). Els vells, farts de sexe oral sota la taula per part de secretàries matxines (si, les d’abans dels punts suspensius) es queden esmaperduts, i gaudeixen de petites ereccions amb les quals poden sodomitzar les seves blackberrys. Curiosament, aquestes idees no porten enlloc, o a situacions més idiotes, que requereixen que nous idiotes tinguin més idees idiotes. Més que aixecar-nos ben d’hora, aqui el que calia era el Sr. Lobo. Total, que al final el castell de cartes s’enfonsa per que algu decideix mirar com anem de pasta. Pànic. Corredisses. Titanic versió planetària. Tal película de zombies. Passats els primers instants, quan cau la nit i ve una calma fictícia, els supervivents, suats, ensangrentats i afamats, es troben, i sempre hi ha una titona amb samarreta de tirants, que tot i estar guarra, et posa tontorrot. I tornem al tema inicial.
    Per tant, aqui no hi ha un sr. dolent culpable. Nosaltres solets ens hem fet el candau.

    Ara, i això si que em rebenta els collons. Aquests individus que ara es fan dir la generació perduda (tot i tenir iPolles amb GPSs i tarjeta client del Zara), callarien com uns putes si les coses haguèssin anat bé. Perque esclar, si als 14 tens la 49, als 16 la MSX i als 18 el Golf, i ara, amb 20-i-picus-30i-picus-mes no pots tenir el xalet, el xuxu, i anar al Carib 2 cops l’any (igualet igualet que els seus pares), ets un desgraciat. Dons mira, si que ho son de desgraciats. Menys plorar i més actuar. Que no hi ha feina? Crees una empresa. Que els bancs no donen crèdit? No el busquis. Que estas depre? Fote’t un silur pel cul.
    Perque energúmens i energúmenes, vosaltres dieu que heu fet els deures. Però és que nosaltres també els hem fet, i encara els fem, i ja us miràvem de reull i amb perplexitat com gaudieu d’una vida que no us havieu guanyat mai, ni tampoc els vostres pares. I a sobre, a sobre de tenir que aguantar totes les vostres petulàncies (aix, aneu a viure a un pis, que cutre no? jo si no vaig a una casa no marxo de casa dels meus pares) (aix, quina misèria que cobres, no? amb lo que has estudiat, mira jo), ara ens veiem tots plegats en la mateixa merda, la vostra merda. Sou igual, o pitjor, que els espanyols. Com a mínim ells creuen en la seva causa imperialista (cal haver llegit aquest text imaginant que ho diu el de la foto del costat)

    Val, ja està, ja he fet les cacones del dia. Vaig a fer un piti.

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: