Pàgina d'inici > Españñññña, Imperi català > #catalanofobia amb el #focempordà

#catalanofobia amb el #focempordà

Personalment, suposava que algú, en la intimitat d’algún bar andalús, o tot passejant per la Castellana amb un bocata de calamares fotut al cul, comentaria amb veu fluixeta que els catalans ja ens ho mereixem. Pero òbviament, peco d’ingenu. El que posaré aquí està extret del pseudo-diari ElMundo, i per descomptat em prenc la llibertat de desitjar la mort dels autors amb tots els superlatius sanguinaris que disposi la llengua escrita i parlada. Insto als lectors del Cafè&Piti que ajudin en aquesta tasca en la secció de comentaris per tal d’esbargir-se i escupir mocs de la gola ocasionats pel fum que no ens deixa respirar.

Podreu trobar més perles d’altres marques de paper de vàter aquí.

 

Anuncis
  1. eldescobridor
    Juliol 23, 2012 a les 1:30 pm

    Més perles:


    i anar fent…

    Em sembla brutal que els mitjans de comunicació no “capin” els comentaris catalanofòbics. De ben segur que ho fan amb comentaris xenòfobs, masclistes o anti-clerical. En fi… Lamentable! Tenim pressa, mooooolta pressa!

  2. Juliol 23, 2012 a les 2:40 pm

    Ja fa temps que vaig diguent que sóc racista, sobretot racista del poble espanyol. Ara mateix gaudeixo d’uns bonics sentiments violents que no han estat instigats per cap organització nacionalista catalana. I si em donéssin un fusell (de francotirador a ser possible) mataria, sense cap mena de dubte. Reconec que el foc és una excusa. Però assumia, burro de mi, que amb el foc, tothom hi està d’acord, i que hi hauria certa amnistia en aquest conflicte, que al igual que el terrorisme, ja fa temps que ha començat i que encara ningú s’ha adonat (si, estem en guerra, mediàtica, política i econòmica, però en guerra, i si no rellegiu-vos 1984). Com que sóc un bon i clàssic català, sóc burro. Però be, alguna cosa en treuré. Ara encara tinc més odi acumulat. Per descomptat, no aniré a veure Batman armat fins les dents. Però em limitaré a enviar a la merda a qualsevol espanyol que intenti comunicar-se amb mi, per defecte, i sense filtrar. Com que soc burro, no dono mes.
    Apa. Ara m’he enfadat de debó. Au. Ja veureu. Que quan m’enfado… m’enfado, eh? Mira que … , començaré a repartir galetes i ja veuràs… a hòsties…. pimpam….amb molta il·lusió

  3. pinkmei
    Juliol 24, 2012 a les 1:00 pm

    Vosaltres sabeu que aquests dies el Calamarset i jo hem estat per ferèstegues terres espanyoles. Val a dir que, tot i el nostre evident accent, tothom va ser molt maco amb nosaltres. I la gent mirava les notícies de l’incendi en un restaurant de forma consternada. Que sí, que hi ha fills de puta. Molts. Masses. Mereixen morir lenta i dolorosament. Però també hi ha espanyols ajudant a apagar l’incendi.

    També m’agradaria comentar una altra cosa respecte la catalanofòbia. No tinc cap queixa de l’hotel on ens vam allotjar, tot perfecte. Ara bé, l’únic diari que tenien a la recepció era La Razón. Això va passar cada dia, així que no era problema de repartiment d’un dia concret. Em vaig atrevir a fullejar-ho, no sé si ho heu provat mai. La gent llegeix això i mira Intereconomia, i s’ho creu, perquè segurament no tenen cap input que els hi digui el contrari. Molts catalanòfobs no ho serien si els mitjans no fessin cagar.

    • Juliol 24, 2012 a les 1:19 pm

      El teu plantejament i les teves impressions no són noves per mi, i jo mateix les havia defensat ara fa un temps. També he estat per terres espanyoles, i no he notat (gairebé mai) cap mena d’odi racial. Sovint, curiositat. I també depèn molt de la terra. No es el mateix passejar per Santander que passejar per Madrid. (es molt mes maco Santander). Però cal tenir present dos punts molt importants. La manca de coneixements per part dels espanyols normalets no és excusa per disculpar-los. Altrament, no tindriem dret a criticar tots els pobles musulmans que fan ostentació clara, evident, sorollosa i olorosa de la seva cultura. Alhora, Espanya té el govern que té per que la majoria dels espanyols normalets l’ha votat (i no val a dir que no hi ha alternatives, ja que es tracta d’un mercat que cobreix les necessitats via colors polítics, totes i cadascuna, que a fi de comptes és un negoci). Pel que fa al segon punt, cal tractar el tema de la oferta i la demanda. Si a Espanya hi hagúes demanda de mitjans de comunicació neutrals, fiables, no demagògics i normals, hi hauria mitjans que la cobrissin. De fet, hi ha el Pais, que darrerament té algunes ensopegades donades precisament per aquesta demanda que el tempta.

      Els espanyols normalets necessiten odiar a algú. Necessiten mofar-se’n, sentir-se superiors, valents i conquistadors. Sempre els han venut que Espanya era un pais/imperi gran i poderós. I per descomptat, els catalanets, burros, imbècils, curtets i sodomites ens deixem donar pel sac, segurament perque no hem conegut cap altra cosa.

      Les terres que heu visitat són poblades de gent amable i hospitalària. Estan marcades per identitats nacionalistes a banda i banda, així com una cultura forta amb un idioma propi com el Bable. Et recomano que aneu a passar uns dies a Madrid (again) i que et sentis en una terrassa cèntrica, tot mantinguent una conversa en to relativament elevat i en català. Em donaries 1€ per cada persona que us miri de reull o amb despreci?

      Ho sento, per mi mateix, pero ja no hi ha cap mena d’excusa. Els fills de puta de trolls del twitter rebran una querella judicial, possiblement, i són uns energúmens. Però no fan més que mostrar la punta del iceberg que és el poble espanyol. Ei, i no sóc cap filòsof ni visionari. Només cal obrir un llibre d’història espanyola per qualsevol pàgina.

  4. alsophocus
    Juliol 24, 2012 a les 2:43 pm

    Si se’m permet la intrussió, la faré. Jo no m’he mostrat mai massa interessat per la política ni l’economia, però corrent els temps que corren, val la pena plantejar-s’ho. Tampoc tinc res personal en contra dels espanyols, però una cosa sí que tinc clara: els ciutadans que ens han de preocupar i que poden dificultar enormement la independència del nostre país són els catalans d’origen espanyol, castellanoparlants i que estàn còmodes amb la situació actual. Simplement perquè són imbècils i/o mal infornats. Puc entendre que l’espanyol de fora de Catalunya ens vegi com una colla d’egoistes i pecadors per defensar el que és nostre, però el que no puc entendre és que l’espanyol afincat aquí des de fa dècades, que mama de la mamella catalana i treballa a Catalunya estigui en contra de la independència, Tots som catalans mentres visquem i treballem a Catalunya, ja ho va dir el Sr. Pujol, i el tema econòmic,que en la meva opinió és el puntal bàsic i el motiu més poderòs per defensar la independència, no el pot negar ningú. Les xifres són les que són i valen tan si vens de família catalana o asturiana, extremenya o xipriota, mentres treballis aquí. Els asturians són molt macos, simpàtics i poden o no simpatitzar amb la nostra causa, però ells no són els que importen. ni els extremenys. Ni El Dels Cujions. Ni ningú més que no siguem nosaltres. Sí, podem liar-nos a trets amb tothom qui sigui tan curt de gambals que no entengui perquè demanem el que demanem, però, en la meva opinió, el problema és intern. Els catalans hem sigut la puta ramoneta d’Espanya des de temps inmemorials i ho seguirem sent mentres n’hi hagin que tinguin la cartera a Catalunya i les orelles a Espanya.

    • Juliol 24, 2012 a les 4:27 pm

      Estic completament d’acord, tot i que el teu plantejament falla per un punt. No es pot passar de la política i de l’economia i tenir un sentiment de nacionalitat que no es quedi tansols en un tema cultural, també conegut com de barretina. I el problema de quedar-se en aquest context és que es pot rebatre fàcilment, ja que les cultures sempre son subjectives. Si ara tenim la independència a tocar és per que ens han tocat la cartera mentre ens sodomitzaven. I es clar, la cremeta va cara, i si no es pot comprar, l’anus escou. Això seria la clau econòmica. I la clau política també és important. Recentment vaig participar en una votació pels adherits de SI sobre què votar al pacte fiscal. El meu vot va ser meditat i molt estudiat, donat que pel canal polític tenia la oportunitat d’influir en les decisions de país. Si ets alié a aquestes coses, pots caure fàcilment en la demagògia i actuar com aquest 49% de catalans que no volen la independència, però en un altre sentit. Per exemple, a Catalunya ens han vengut des de que èrem petits el tema dels Països Catalans. Pura demagògia i menjada d’olla a menors d’edat. Manipulació bruta. Qui hi ha ara de la nostra edat que sigui capaç d’analitzar fredament si això dels Països Catalans barrufa o no? Com podem dir que no a la unió dels paisos segons la llengua si al tancar els ulls ens ve a tots el cap d’aquell mapa penjat a la paret amb el perfil d’un país inexistent i que mai existirà. Com podem assumir que els valencians no vulguin ser catalans? Estem manipulats, i cal evitar repetir els mateixos errors.

      Per descomptat que el meu vot al partit no implica un poder directe, però si penses que el vot dels milers d’adherits fan dir si o no a un grup parlamentari, i que el seu vot pot acabar decantant la balança a un costat o altre, les lleis poden canviar, i per tant la història. Si, és un enllaç molt llunyà, però molt i molt més proper que el teu.

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: