Inici > Humor > Pikapew Poop Chu

Pikapew Poop Chu

De Pendleton Ward, el creador de Hora de Aventuras.

Categories:Humor
  1. Octubre 28, 2012 a les 1:34 am

    Això és vell. Però no sabia què posar, i com que no volia deixar de comentar res. Perquè llavors, si no comentem les coses dels nostres amics, passen coses lletges, i l’amor es dilueix en una tassa de vàter que el recull tal com si fos el recipient d’aiguarras dels pintors bojos que esparrequen les seves obres quan s’adonen que son desgraciats per veure absenta sense carquinyolis, els quals son massa cars donat que tothom sap que els ingredients provenen dels núvols quàntics, els quals marauradament només es creen quan 11 vol, fet que només succeeix quan algun 10 menor li fa alguna felació amb final feliç, fet absolutament complicat donat que te una tita infinita de ser prodigiós, una tita de la qual varen sortir pets un dia, fa molt de temps, tot botint el cap d’un semi10 que li estava fent un francés, els quals encara no existien, i de tant botir li va petar el cap, amb tal virolència que una neurona va decidir violar a una altra neurona abans de morir, tinguent temps i tot de prenyarla i parir un èsser abominable que es deia pepet punt-i-coma. En pepet era imbècil i es tirava pets tot sovint.

    Hi ha una versió més curta de tot plegat que expica que la humanitat va sorgir d’un embaràs no desitjat entre deus quan ell li va defecar en la vagina a ella. Però això és una altra història que un altre dia explicarem, com també explicarem coses, en un altre moment, algun dia.

  2. Octubre 28, 2012 a les 10:41 am

    “virUlència”

  3. Octubre 28, 2012 a les 10:51 am

    1 – Calamarset, això és el meu paper.

    2 – Sí, el Mussolet ha dit “les coses dels nostres amics”, com fent entendre que som amics. Sí, som amics. La nostra amistat es basa en compartir preses/víctimes:

  4. Octubre 28, 2012 a les 2:56 pm

    Amics:

    Per cert, quan creo art no m’estic de collonades, val? Perquè s’ha de ser bastant espanyol per fixar-se amb un petit error ortogràfic i no fotre el crit al cel per no haver posat punts, o masses comes, o manca d’accents. Be, potser m’he passat en dir-vos espanyols. Si, és massa fort. Simplement us deixaré per babaus, ja que entenc que per vosaltres el text està be excepte el “virolència”. Felicitats, generació del “progressa adequadament”

    • Octubre 28, 2012 a les 8:05 pm

      Suposo que preferiries Ke eSkRiBiSiM aIxInS com les xonis, així no demostraríem que som babaus.

      Poca broma amb l’assumpte que jo estic per fer-me xoni, que les ties triomfen com la coca-cola. I jo aquí, escrivint majoritàriament bé. No sé el que em faig.

      • Octubre 28, 2012 a les 10:07 pm

        De la pedància pompeufabril al xonisme no hi han passos intermitjos? Tant us ha maltractat l’escola pública que no sou capaços de flexibilitzar la norma en bé de l’eficiència? Per cert, no t’he sentit mai dir “programari”, “maquinari” o “memòria cau”. A què és degut? Que ja has caigut en el xonisme?

        • Octubre 29, 2012 a les 10:51 am

          – Sóc capaç de flexibilitzar el lèxic (per això dic puestu), però no la gramàtica.
          – Sóc capaç de flexibilitzar multitud d’altres coses.
          – No entraré en el debat escola pública/privada, perquè n’hem parlat mil vegades i perquè això és elecció de cadascú. Sí que diré que una cosa que em cansa molt i molt és que se’m facin servir arguments com el de “la generació del progressa adeqüadament” o “els que venen de la ESO”, perquè per molt que m’hi he esforçat, no he pogut triar en quina època néixer. És com si algú et despreciés a tu per venir de la FP. No seria just, oi que no?

          • Octubre 29, 2012 a les 11:26 am

            – Doncs no entenc perquè no he rebut cap crítica per la meva gramàtica però si pel meu lèxic.
            – Si no poses exemples, la segona frase no serveix de res
            – Entendria molt be que se’m despreciés per venir de FP. Seria normal i lògic, donat que el meu nivell quan vaig entrar a la uni era molt inferior a la de la resta. Per sort, el sistema educatiu que em va configurar em va permetre superar-me i arribar a ser un senyor doctor, cosa que la majoria no va poder o voler. De fet, diria que tot és gràcies a en Goku. O potser només va ser gràcies a que sóc una persona meravellosa i prodigiosa. Si fos així, no t’excusa l’època en que vas nèixer. Però tranquila, si estàs en aquest blog és perquè jo ho he permés, i no ho permeto a tothom. Pots estar-ne orgullosa. Has progressat adequadament. Ara, això treu que de tant en tant us apareguin traces d’aquesta educació tant fabulosa que heu patit. En aquests casos tinc tot el dret del món de criticar-vos. I si vosaltres penseu el mateix de mi, llavors haurem de lliutar dialècticament, i si patiu ferides us les llepeu. I si no us agrada, feu com la resta de membres d’aquest blog que no s’atreveixen a entrar en aquests debats.

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: