Inici > Angúnies, Caca, Films, Xurumbels > MAMA Short Film

MAMA Short Film

Curt amb el que Guillermo del Toro es va inspirar per el seu darrer film. Imperatiu veure’l sol, a les fosques, maximitzat, volum a tot drap i volquers.

Categories:Angúnies, Caca, Films, Xurumbels
  1. Desembre 29, 2012 a les 1:55 pm

    No he mirat més enllà del moment 3:00. La primera vegada que s’ha mogut la Mamà ha estat suficient, gràcies.

  2. alsophocus
    Desembre 29, 2012 a les 4:55 pm

    Molt ben montat que sigui tot un plano seqüència. Però ja sabeu què en penso dels fantasmes en el cine contemporani. Si no sortís la mama sino que només s’intuís, em faria molta més por. El Sr. Del Toro suposarem que en farà un “The Grudge” II.

  3. Desembre 29, 2012 a les 5:40 pm

    Reconec públicament que he tingut una sensació que feia temps que no gaudia: por. Ho vaig veure a la nit en la foscor, i vaig estar temptat de tancar el vídeo.
    El tema dels cabells i dels moviments m’han posat el esfínter a l’alçada de les còrnees.

    I no estic d’acord amb el calamar. És una volta més al que es va començar amb “los chicos del maiz” (o “la semilla del diablo”). La innocència infantil convertida en maldat desmontava (i desmonta) a molta gent. En els darrers anys s’han esforçat en aquest sentit a base de maquillatge, cabells llargs i negres, i mes deshumanització (“The Ring”). Aquest és un pas més. La idea que l’amor d’una mare pugui ser tant bèstia com per fer-la tornar a abraçar-te posa nerviós, i molt. L’amor d’una mare inhumana pot ser molt més terrible que les ganes de jugar a pilota d’un nen pàl·lid al fons del passadís. I si, personalment el meu taló d’aquil·les són els papus que es mouen de forma no lineal i abrupta.

    I si no imagina’t la teva mare, després de morta (o no), moguent-se així pel passadís de ca teva per abraçar-te. No fotem.

    • Desembre 29, 2012 a les 7:06 pm

      Estic d’acord amb això del moviment. És estrany (i estúpid, quan hi penso fredament) que el que m’hagi fet por és la forma de moure’s del monstre. Un dia que no estigui sola, ho acabaré de mirar.

  4. alsophocus
    Desembre 29, 2012 a les 5:58 pm

    Respecto i secundo el que dius. Guardo a la memòria una situació com la que comentes de les caquetes. Per por, em quedo amb “Virus”, que la vaig veure al cine i em vaig cagar a les calces, fins al punt de mirar enrere, plantejant-me si sortir de la sala. Cada cable, cada panteig dels protagonistes corrent pels passadissos del vaixell, cada clarobscur al fons del plano i en DonaldSutherland-Borg em van tocar la fibra més interna que m’ha tocat mai una peli. Per lo demés, és dolentota, però no l’oblidaré mai i encara se’m tanca algún esfínter quan la torno a veure.

  5. txals
    gener 2, 2013 a les 11:34 am

    M’he mira’t el trailer de la peli i tela, també. Mama por.

  6. eldescobridor
    gener 2, 2013 a les 5:39 pm

    Molt adequat:
    MAMA, POR!

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: