Veig que aquest cop s’hi han posat en serio. La veritat, no li donava gaire confiança, pero en veure les seqüències sospito que el 3D és força irrellevant.
Em quedo amb la noia partida pels pits, el cap esclafat i el poli fotent trets a l’aigua.
Perquè serà que jo també m’he quedat amb les mateixes seqüències?
Bé, també em quedo amb la noia i els cabells enganxats a l’hèlix i respecte el poli… també m’ha impactat quan agafa el motor fora-vorda per triturar tot allò que trobi.
Que gore!
Doncs es perque cada dia t’assembles més a nosaltres. Pero es crea una incoherència. No pots estar bo i ser sadico-gotico al mateix temps (i si no, digue-li a en Baggins). Hauràs d’escollir.
Això seria compatible amb ser un sádico gótico, per lo de sàdic (i gòtic, segons com t’ho miris) que té el fet de fotre la mà al cul a una vaca, i amb estar bo, ja que la vaca s’ho deixa fer.
O vist des d’un altre punt de vista, és la vaca que li va el rotllo sadico-gotico, per deixar-se sodomitzar per un el braç d’un humà que li treu els tropeçons a les croquetes, i per que la vaca està bona i a tu et posen les vaques que estan bones.
Ara mateix, desconec el límit de comentaris en un post. M’ho hauria de mirar, pero em fot mandra, i no ho faré per tu, no? Be doncs, assumint que no té límit, hauríem de pensar que l’únic límit que existeix són les capacitats d’emmagatzematge dels Srs. de can WordPress. En aquest cas, el post està molt buit de comentaris.
Per altra banda, i vist p o s s i b l e m e n t des del teu punt de vista, seria raonable que la teva capacitat de veterinari et provoqués certa limitació a la hora de llegir els comentaris d’un post, tal i que a partir de cert nombre d’ells ja no recordessis de quin post es tractava, ni d’on ets, ni de com et dius (gràcies a deu, la pinça de la pinkmei al lateral sempre ajuda a retrobar-se). En aquest cas, el post deu estar terriblement ple.
Per acabar, i per reempendre el rumb de la vida eclesiàstica moderna tant treballada aquí al Cafe&Piti, una cita que m’ha passat ara pel cap… ves tu … :
“… llevo pijama!… como Arthur Dent… un buen tipo” — El Doctor.
Cafè & Piti 
Veig que aquest cop s’hi han posat en serio. La veritat, no li donava gaire confiança, pero en veure les seqüències sospito que el 3D és força irrellevant.
Em quedo amb la noia partida pels pits, el cap esclafat i el poli fotent trets a l’aigua.
Perquè serà que jo també m’he quedat amb les mateixes seqüències?
Bé, també em quedo amb la noia i els cabells enganxats a l’hèlix i respecte el poli… també m’ha impactat quan agafa el motor fora-vorda per triturar tot allò que trobi.
Que gore!
Doncs es perque cada dia t’assembles més a nosaltres. Pero es crea una incoherència. No pots estar bo i ser sadico-gotico al mateix temps (i si no, digue-li a en Baggins). Hauràs d’escollir.
I jo què sóc? sádico gótico? o estic bo?
Ets el que li fot la ma al cul de les vaques
Això seria compatible amb ser un sádico gótico, per lo de sàdic (i gòtic, segons com t’ho miris) que té el fet de fotre la mà al cul a una vaca, i amb estar bo, ja que la vaca s’ho deixa fer.
O vist des d’un altre punt de vista, és la vaca que li va el rotllo sadico-gotico, per deixar-se sodomitzar per un el braç d’un humà que li treu els tropeçons a les croquetes, i per que la vaca està bona i a tu et posen les vaques que estan bones.
Cadascú s’ho mira com vol. Tú veus aquest post mig ple de comentaris o mig buit?
Ara mateix, desconec el límit de comentaris en un post. M’ho hauria de mirar, pero em fot mandra, i no ho faré per tu, no? Be doncs, assumint que no té límit, hauríem de pensar que l’únic límit que existeix són les capacitats d’emmagatzematge dels Srs. de can WordPress. En aquest cas, el post està molt buit de comentaris.
Per altra banda, i vist p o s s i b l e m e n t des del teu punt de vista, seria raonable que la teva capacitat de veterinari et provoqués certa limitació a la hora de llegir els comentaris d’un post, tal i que a partir de cert nombre d’ells ja no recordessis de quin post es tractava, ni d’on ets, ni de com et dius (gràcies a deu, la pinça de la pinkmei al lateral sempre ajuda a retrobar-se). En aquest cas, el post deu estar terriblement ple.
Per acabar, i per reempendre el rumb de la vida eclesiàstica moderna tant treballada aquí al Cafe&Piti, una cita que m’ha passat ara pel cap… ves tu … :
“… llevo pijama!… como Arthur Dent… un buen tipo” — El Doctor.