Ei, els britànics britànics. Que si no ara ens vindrà en Txap que no passarà per la porta. A més, juraria que no té per la ma el tema del Doctor.
Per cert, calamar dels mibons, m’has aixafat el post.
Segur que hi ha programes escombraria igual, però jo diria que les sèries són més bones, almenys les que arriben aquí (imagino que els trunyos no els exporten).
Compares la tele d’avui en dia amb el millor que es va fer als 80. És injust es miri per on es miri.
Ben cert. Mal exemple. Tenia ganes de posar un gif del millor estudiant de medicina de la història. De sèries més o menys recents que m’agradin molt només n’hi ha un grapadet, que segur que són un percentatge molt petit del que es deu produir allà.
Doncs a mi em va passar el revés. Com que vaig dir que no repetiria l’experiència, ara tinc totes les nits per mi solet. Ohhh, poder veure cada nit un capítol de sèrie actual (House, The River, Alcatraz, ….) i després 4 capítols seguits del Doctor. Orgàsmic, i sense conseqüències
Però és que, a més, tu no t’has de posar d’acord amb la teva dona en què veure i no tens necessitat de dormir, amb el què fàcilment veus 10 cops més sèries que jo.
Però és que, a més, tu no t’has de posar d’acord amb la teva dona en què veure i no tens necessitat de dormir, amb el què fàcilment veus 10 cops més sèries que jo.
Heus ací un clàssic error de mascle. No t’has de posar d’acord, sinò que has d’educar. Per exemple, dir-li a la teva parella que veure OT, GH o culebrots de dubtós gust afecta a la personalitat. Però cal fer-ho amb cura. Posaré un cas. Ja fa temps, se’m queixava que sempre anàvem al cine a veure films palomiterus o de bon gust (o sigui, scifi, fantàstic, & Co.) Li vaig dir que això no era cert, que la resta de películes eren dolentes de per si. Donat que vaig deixar de rebre sexe durant un temps, vaig decidir actuar. A ella li molava el film Streptease. I hi vàrem anar. Va sortir tant fastigejada que mai més m’ha demanat veure coses d’aquestes. Ara la tinc domesticada fins al punt que és capaç de reconèixer qualsevol prota de ST TNG o considerar encertadament que Fringe és genial i Alcatraz sucks.
Deixo que empris el mateix mètode (el Super Daddy) sense cobrar-te.
Ah, i si que dormo, però només el suficient com per justificar que encara tenim una relació conjugal.
No, no, no es tracta de coses que ella vol veure i jo no, sinó que són coses que volem veure tots dos, i com cap dels dos pot moralment avançar episodis sense l’altre, ens hem d’esperar.
Crec que només hi ha un programa que ella segueix i jo passo, que es diu “One born every minute”, que va de dones que pateixen molt mentre pareixen, però no tinc problemes perquè els dimecres a la nit em poso a l’ordinador o a jugar a l’apalabrados i ja està.
PD: M’encanta la teva definició de matrimoni como dormir una estoneta amb la parella cada nit i ja està. 😀
Cafè & Piti 
Un dels del jurat és de Little Britain! Els britànics estan molt més avançats que nosaltres.
Ei, els britànics britànics. Que si no ara ens vindrà en Txap que no passarà per la porta. A més, juraria que no té per la ma el tema del Doctor.
Per cert, calamar dels mibons, m’has aixafat el post.
Ui no. Aquí la tele és tan dolenta com per les espanyes i només se salven alguns documentals de la BBC4 i els programes on surt l’Stephen Fry.
I cert, del Dr. Who no en sé un borrall.
Segur que hi ha programes escombraria igual, però jo diria que les sèries són més bones, almenys les que arriben aquí (imagino que els trunyos no els exporten).
Compares la tele d’avui en dia amb el millor que es va fer als 80. És injust es miri per on es miri.
De tota manera confesso que veiem molt poc la tele i el que més conec són programes per nens de 3 anys, que, tot sigui dit, estan molt bé.
Sempre és un plaer
Versió sencera del succés:
Ben cert. Mal exemple. Tenia ganes de posar un gif del millor estudiant de medicina de la història. De sèries més o menys recents que m’agradin molt només n’hi ha un grapadet, que segur que són un percentatge molt petit del que es deu produir allà.
PD: De pas, mireu què acabo de descobrir. Han tornat els 90: http://dependingontheweather.tumblr.com/sherlockgif
Sí, IT crowd i Sherlock són molt grans. Les dues del mig no sé què són, m’il·lustres?
Hem vingut a jugar, no? Doncs me la jugo:
-Doctor Who
-TorchWood
Gomet verd!!!!
Ei, qui ets tu? Què has fet amb en Txap?
Si et refereixes al que veia sèries, es va quedar al desembre del 2008, quan va néixer el seu primer fill.
Doncs a mi em va passar el revés. Com que vaig dir que no repetiria l’experiència, ara tinc totes les nits per mi solet. Ohhh, poder veure cada nit un capítol de sèrie actual (House, The River, Alcatraz, ….) i després 4 capítols seguits del Doctor. Orgàsmic, i sense conseqüències
Però és que, a més, tu no t’has de posar d’acord amb la teva dona en què veure i no tens necessitat de dormir, amb el què fàcilment veus 10 cops més sèries que jo.
Vergonyes infinites, que em deixo Misfits!
Heus ací un clàssic error de mascle. No t’has de posar d’acord, sinò que has d’educar. Per exemple, dir-li a la teva parella que veure OT, GH o culebrots de dubtós gust afecta a la personalitat. Però cal fer-ho amb cura. Posaré un cas. Ja fa temps, se’m queixava que sempre anàvem al cine a veure films palomiterus o de bon gust (o sigui, scifi, fantàstic, & Co.) Li vaig dir que això no era cert, que la resta de películes eren dolentes de per si. Donat que vaig deixar de rebre sexe durant un temps, vaig decidir actuar. A ella li molava el film Streptease. I hi vàrem anar. Va sortir tant fastigejada que mai més m’ha demanat veure coses d’aquestes. Ara la tinc domesticada fins al punt que és capaç de reconèixer qualsevol prota de ST TNG o considerar encertadament que Fringe és genial i Alcatraz sucks.
Deixo que empris el mateix mètode (el Super Daddy) sense cobrar-te.
Ah, i si que dormo, però només el suficient com per justificar que encara tenim una relació conjugal.
No, no, no es tracta de coses que ella vol veure i jo no, sinó que són coses que volem veure tots dos, i com cap dels dos pot moralment avançar episodis sense l’altre, ens hem d’esperar.
Crec que només hi ha un programa que ella segueix i jo passo, que es diu “One born every minute”, que va de dones que pateixen molt mentre pareixen, però no tinc problemes perquè els dimecres a la nit em poso a l’ordinador o a jugar a l’apalabrados i ja està.
PD: M’encanta la teva definició de matrimoni como dormir una estoneta amb la parella cada nit i ja està. 😀